Els reis de l’escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible (més de 4.000 nens castrats cada any) que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels "castrati". I no us perdeu la versió de Mazoni del ‘Lascia ch’io pianga’ de Händel, possiblement el primer èxit de la història.
Evidentment, els castrati van desaparèixer doncs es van prohibir aquest tipus de pràctiques. L'ultim castrato conegut fou Alessandro Moreschi (1858-1922), qui va ser solista del cor de la Capella Sixtina (allà ocupà diferents càrrecs fins l'any 1913). Donat que la castració infantil amb finalitats artístiques ja havia estat prohibida, Moreschi va argumentar que la seva havia estat realitzada abans d'aquesta norma.
Avui en dia, la veu que més pot semblar-se a la dels antics castrati és la veu de contratenor (homes amb tessitura de tenor que han après a utilitzar la veu de falset i poden executar el registre d'una soprano femenina).
A continuació us en deixo alguns exemples, inclòs algun dels enregistraments de Moreschi, l'últim castrat.
Avui en dia, la veu que més pot semblar-se a la dels antics castrati és la veu de contratenor (homes amb tessitura de tenor que han après a utilitzar la veu de falset i poden executar el registre d'una soprano femenina).
A continuació us en deixo alguns exemples, inclòs algun dels enregistraments de Moreschi, l'últim castrat.
| |
| |
I una última curiositat. Algunes persones poden patir el síndrome de Kallman, una malaltia hereditària que afecta a la producció de les hormones sexuals. Una de les conseqüències és que el canvi de veu no es produeix de forma habitual. Els homes que pateixen aquesta malaltia mantenen una veu semblant a la d'un nen. És el cas del vocalista Jimmy Scott, l'escoltem?