La Novena Simfonia en Re menor de Luwig van Beethoven (1770-1827) és la darrera que el compositor va escriure abans de morir. Si la seva producció és interessant i molt important en diferents sentits, aquesta simfonia ho és encara més per algunes innovacions que el compositor va incorporar. La que més va sorprendre a la seva època fou la inclusió d'un cor a l'últim moviment (cosa mai abans vista) que canta un fragment de la, ara ultra coneguda, Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller (quan parlem de l'Himne de l'Alegria ens referim precisament a aquest fragment musical de la simfonia). L'obra es va estrenar el 1824 al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Kärntnertortheater). En aquest enllaç trobareu un anàlisi detallat de l'obra i a continuació teniu uns vídeos amb el musicograma d'aquesta.
El proper dijous podrem gaudir de l'assaig general d'aquesta composició per part de l'OBC a l'Auditori de Barcelona.
El proper dijous podrem gaudir de l'assaig general d'aquesta composició per part de l'OBC a l'Auditori de Barcelona.
| |
| |