|
La utilització de la tecnologia a la música no és exclusiva de les corrents urbanes sinó que ha estat present a les avantguardes artístiques musicals del segle XX. Els seus experiments sonors van portar a la introducció de l'electrònica al terreny de la música popular, sobretot a partir de la dècada dels 80. La principal característica de la música electrònica és l'ús de les màquines com a instruments generadors d'una nova matèria sonora, ampliant el concepte tradicional de música mitjançant la incorporació del soroll i de sons ambientals així com creant nous son que no existeixen en un pla real. A més, dóna noves possibilitats de treball al creador. D'altra banda, el ritme passa a un primer pla, ocupant el lloc privilegiat que fins llavors havia tingut la melodia. La música electrònica té una gran varietat de subestils (en podeu fer un tastet en el següent enllaç: http://techno.org/electronic-music-guide/), però les dues principals corrents són el House, sorgit a New York i Chicago, i el Techno, amb Detroit com a epicentre. El Techno, amb ritmes trencats i més ràpid que el House, integra la melodia dins les seqüències rítmiques i té un component experimental més marcat. El House, en canvi, dóna molta importància al component melòdic i destaca en el seu ideari l'hedonisme i la passió pel ball.
Hola a tots! Com sabeu, dedicarem l'última classe del quadrimestre escoltant la vostra música. És per això que us he demanat que feu un mur amb l'eina Padlet. Aquí us deixo les instruccions:
Quines ganes de sentir la vostra música!!
El Rap ha arribat a les nostres ciutats i són molts els artistes nacionals que practiquen aquest estil. Nach, Violadores del Verso, SDFK, ZPU, ToteKing, La Excepción, La Shica o La Mala Rodríguez en són alguns exemples (si voleu sentir la seva música cliqueu els enllaços!). De fet, Radio 3 dedica un espai a aquest estil musical els diumenges a la nit: El Rimadero, presentat i dirigit per Jota Mayúscula. L'horari no és gaire bo per nosaltres que l'endemà hem d'estar ben desperts per començar les classes, però en aquest enllaç podeu escoltar i descarregar els podcast dels seus programes. Us deixo el vídeo Rap contra el Racismo, promogut pel moviment contra la intolerància, en el que col·laboren els músics El Chojin, Locus i Nerviozzo de Dúo Kie, Gitano Antón i El Langui de La Excepción, Nach, Lírico, Kase O i Sho-Hai de Violadores del Verso, Xhelazz, Titó i El Santo de Falsalarma, Zatu de SFDK i Ose, tots units en el que podem anomenar un manifest contra el racisme. Per ampliar la informació sobre aquest estil i el seu desenvolupament al nostre país us deixo dos documentals. El primer, Dos platos y un micrófono, 30 años de hip hop en España, el podeu veure online si seguiu aquest enllaç. El segon documental, UNIVERSO HIP HOP (Canal+, 2005), que analitza el desenvolupament de la cultura Hip Hop des de el seu naixement fins al seu desenvolupament a Espanya, amb entrevistes a artistes espanyols i a MC's nord-americans, el podeu veure aquí mateix. Espero que el gaudiu!
El Hip Hop neix a finals des anys 70 a les zones marginals del Bronx a través de les block parties com una cultura lúdica, però ben aviat adoptarà una actitud contracultural que permetrà donar veu a les comunitats negres més desfavorides.
Són molts els artistes que interpreten aquest estil, aquí en teniu una petita mostra de formacions que el van donar empenta, però n'hi ha molts d'altres com Afrika BamBaataa, Beastie Boys, De La Soul, 2Pac, Notorious Big oCypress Hill. El Hip Hop, que neix com un estil negre, com a plataforma per difondre els seus postulats arreu, ha traspassat fronteres i prejudicis. S'ha convertit en un estil d'abast universal, seguit per músics de totes les races i nacionalitats que han fusionat les característiques del gènere amb les seves pròpies tradicions musicals.
Aquí teniu els dos últims kahoots que hem fet a classe. Cliqueu a la imatge i a jugar!!   El videoclip que veureu a continuació fa una paròdia d'una cançó Pop estàndard, exemplificant la manipulació que sovint les grans multinacionals dedicades al món discogràfic exerceixen per tal d'oferir-nos allò que pensen que pot ser més comercial, en benefici dels seus propis interessos. Deixant de banda la qualitat musical i artística, sovint busquen la solució més rentable i això repercuteix directament en nosaltres doncs, ja sigui per desconeixement o manca de criteri, acabem escoltant aquella música que tenim més a l'abast i deixem de banda tot un ventall de possibilitats que requereixen una mica més d'implicació per tal de conèixer-les. En aquest cas, el vídeo ens mostra un grup format exclusivament per nois però podria referir-se perfectament a una formació femenina o a cantants solistes. Un cop l'hàgiu vits, haureu de respondre a les preguntes que us proposo al dossier i després les comentarem a classe. A les vostres reflexions, que sempre han d'estar ben raonades i justificades, és molt important que intenteu deixar de banda les preferències i gustos personals de cadascú, doncs es tracta d'analitzar els recursos que s'utilitzen al món discogràfic i als mitjans de comunicació i no pas de comentar allò que ens agrada i allò que no. El terme Rock Alternatiu sorgeix als anys 80 per descriure una nova manera de fer Rock, sense posar l'èmfasi en l'èxit o les vendes, que es desenvolupa dins d'un circuit underground, donant-se a conèixer a través del boca a boca i enregistrant els seus àlbums a discogràfiques independents. Per tant, no podem parlar d'un estil musical homogeni. Tot i definir-se als seus inicis pel rebuig al mercantilisme, la indústria musical acabarà per situar molts d'aquests grups dins de l'òrbita comercial.
El Grunge sorgeix a mitjans dels 80 a la ciutat de Seattle com a subgènere del Rock Alternatiu, recuperant les sonoritats del rock dur i del punk. L'any 1991 fou clau per l'eclosió del grunge amb la publicació del Nevermind de Nirvana així com Ten de Pearl Jam iBadmotorfinger de Soundgarden. El seu èxit va provocar que les ràdios comercials comencessin a programar aquest tipus de música, a la vegada que les grans multinacionals discogràfiques, impacients per treure-li partit, van començar a contractar a grups alternatius.
Un terme que engloba diferents corrents musicals, i que sovint pot donar peu a confusions, és el de música independent. Generalment el relacionem amb aquells grups musicals que decideixen situar-se voluntàriament fora dels circuits més comercials (dominats per les grans multinacionals) i que editen els seus discos amb petites companyies discogràfiques independents, tot i que també pot ser utilitzat com a una altra estratègia de marketing per apropar-se a aquell públic que es vol situar fora dels grans èxits del mainstream.
Com ja sabeu, Mainstream és un neologisme d'origen anglès (corrent principal) que es fa servir per designar els treballs que compten amb grans mitjans per a la seva producció i comercialització, i que arriben amb gran facilitat al gran públic. Artísticament es pot fer servir amb un matís despectiu, per caracteritzar obres de caràcter comercial i poc innovador. També es pot fer servir amb un to neutre, per designar les obres que pertanyen a artistes consagrats o a corrents artístics consolidats. Als anys 80 són molts els artistes maisntream que podríem destacar, aquí en teniu una petita mostra!
|
3r eso
Fuente RSS
