Si vols tornar a jugar clica AQUÍ o a la imatge!
El piano preparat és un piano al que se li han afegit objectes diversos entre les cordes per tal de modificar el seu so i aconseguir un timbre diferent. John Cage va ser el compositor que va popularitzar el seu ús (si bé altres compositors com Erik Satie o Heitor Villa-Lobos ja havien experimentat amb el piano introduint papers entre les cordes). Cage, acostumat a treballar amb formacions de percussió i ballarins, es va trobar un dia que la sala on havia de treballar era massa petita pel conjunt instrumental que portava, però hi havia un piano de cua. Així doncs, se li va ocórrer la possibilitat d'introduir-hi objectes per tal d'aconseguir un so més percussiu. Us deixo alguns exemples de piano preparat i, si voleu, podeu experimentar vosaltres mateixos amb aquesta app!
Els instruments electròfons són aquells en què el material que vibra és l'electricitat. Necessiten de l'amplificador o l'altaveu, que són els seus ressonadors, per què el so que produeixen sigui audible. En coneixem de dos tipus: els electròfons elèctrics, que capten una vibració mecànica, i els electròfons electrònics, que generen impulsos elèctrics. A continuació teniu els vídeos que hem vist a classe sobre aquesta família d'instruments, avui en dia gairebé imprescindible a la música que escoltem en el nostre dia a dia!
Fes click AQUÍ o a la imatge si vols tornar a jugar!
Aquí us deixo una presentació amb els principals continguts de la unitat. Trobareu vídeos per entendre millor la veu, els seus usos i algunes de les agrupacions vocals més característiques.
Espero que us sigui útil i que us agradi!
Ja coneixem les diferents tessitures de les veus femenines i masculines, què us sembla si ara les escoltem?
Els reis de l’escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible (més de 4.000 nens castrats cada any) que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels "castrati". I no us perdeu la versió de Mazoni del ‘Lascia ch’io pianga’ de Händel, possiblement el primer èxit de la història. Evidentment, els castrati van desaparèixer doncs es van prohibir aquest tipus de pràctiques. L'ultim castrato conegut fou Alessandro Moreschi (1858-1922), qui va ser solista del cor de la Capella Sixtina (allà ocupà diferents càrrecs fins l'any 1913). Donat que la castració infantil amb finalitats artístiques ja havia estat prohibida, Moreschi va argumentar que la seva havia estat realitzada abans d'aquesta norma. Avui en dia, la veu que més pot semblar-se a la dels antics castrati és la veu de contratenor (homes amb tessitura de tenor que han après a utilitzar la veu de falset i poden executar el registre d'una soprano femenina). A continuació us en deixo alguns exemples, inclòs algun dels enregistraments de Moreschi, l'últim castrat.
I una última curiositat. Algunes persones poden patir el síndrome de Kallman, una malaltia hereditària que afecta a la producció de les hormones sexuals. Una de les conseqüències és que el canvi de veu no es produeix de forma habitual. Els homes que pateixen aquesta malaltia mantenen una veu semblant a la d'un nen. És el cas del vocalista Jimmy Scott, l'escoltem? La nostra veu és una de les principals eines de comunicació de les que disposem, però també és un instrument musical i ja sabeu que qui canta els seus mals espanta!
Per començar a conèixer aquest meravellós instrument, veurem el capítol del programa televisiu QuèQuiCom dedicat a la veu. La presentadora assistirà a classes de cant, visitarà a un foniatra i a una logopeda i ens ensenyarà tots els secrets del nostre aparell fonador. Som-hi! |
virginia gómezCategorías |